Mare, si fos mariner

Barquer

Mare, si fos mariner,mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meua barca;
el vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor d'un blau com d'encís
i els ulls d'un ver d'esperança.
Mare, si fos mariner.
Mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meua barca.
Us faria adéu al port...
... me'n duria el goig de l'aire.
La verdor fina dels pins,
la llum de les vinyes clares...,
Mare, si fos mariner,
tot sol amb la meua barcairia a cercar l'amor
per ports i cales llunyanes...
... - Doncs on aneu mariner,
tot sol amb la vostra barca?...
... - Cerco l'amor, ai companys!,
per'xò m'empeny l'esperança.
Mare, si fos mariner
iria amb la meua barca
cercant amb delit l'amor

Ocàs

per mar de somni i rondalla...

 La vela de lluny a lluny,
cridaria l'arribada
i el vent desfaria en llum
les trenes d'or de la tarda.
- Amor - li diria jo -,
guaita la mar, ampla i clara:
ella em farà de companya, ...
... tu tindràs el cabell pur,
jo la pell un xic colrada,
i el nostre retorn el gust
d'una música llunyana.
Mare si fos mariner...

Miquel Martí i pol

Webgrafia

Poema